Veniu a menjar a l’alberg i degustareu els nostres millors plats amb els ingredients estrella de l’hortet!!

La idea d’un hort vertical és molt extensa i es pot desenvolupar de moltes maneres diferents. Si ho cerquem a la xarxa ho comprovarem, només cal deixar anar la imaginació i crear el teu propi hort -vertical o horitzonal- de manera que pot acabar sent, fins i tot, una autèntica obra d’art, una escultura si volem ser precisos.

Nosaltres hem volgut reproduir, en un dels nostres horts verticals, el concepte de família -formada per Carlos, Cinta i la petita Aitana, en el nostre cas particular- i hem pintat els tubs de PVC amb els nostres colors preferits. Els tubs estan plantats al jardí de l’alberg i són mòbils, només cal posar una tapa a l’extrem inferior per traslladar-los. Qui ho hagués dit que, en un futur, els horts acabarien essent mòbils?

Al tres tubs hi hem realitzat talls intermitjos on hi hem plantat maduixeres, de manera que aquestes queden alçades i lluny d’amenaces potents com els cargols i demés insectes, però no dels muixons… Per aquests últims hi tenim el nostre espantaocells que esperem faci bé la seua feina!

També hem aprofitat l’extrem de la porta metàl·lica corredera del pati per a penjar-hi un altre tub, ple de maduixeres.

Enguany, realitzarem un taller de pagament als nens de les colònies sobre l’elaboració d’aquest tipus concret d’hort vertical i amb l’ajuda dels nens en farem un que es podran endur, després, a la seva escola.

Ara…tots a veure’n el resultat!!!

Cada vegada més el turisme familiar va en augment al nostre alberg i petits i grans gaudeixen de les nostres instal·lacions i nosaltres ens impliquem molt perquè els més menuts de la casa se sentin com a casa i puguin jugar i passar unes molt bones estones de lleure. Per això, hi tenim un espai només dedicat a ells, amb joguines, jocs, una caseta al jardí i, ara, un gronxador de seguretat que no permet volcar.

El tenim penjat a una de les moreres del pati, és tot fet de plàstic i de colors vius. La veritat és que els pocs privilegiats que ja l’han pogut provar estan del tot satisfets!!!

L’hortet és totalment ecològic, com tots els que tenim, i no hi aboquem cap tipus de producte químic. L’estructura en què esta muntat permet que sigui mòbil i el podem moure lliurement segons el sol i també, si volem, endur-nos-el allí on desitgem.

Ja tenim previst fer amb els nens de les colònies tallers de jardineria i els hi explicarem el concepte d’hort vertical i horitzontal per tal que, després, ells puguin desenvolupar-los a casa seva, encara que visquin en pisos -es pot penjar a la paret del menjador, terrassa, etc.- atès que el poc és espai no és un problema per aquest tipus d’hort.

En tot, un dels focus principals dels canvis ha estat el pati, amb els nous tancs encarregats d’emmagatzemar l’aigua de la pluja per a regar tots els nostres cultius, l’hortet ecològic… i, ara, un marge de pedra, com els que es feien abans, que separa la zona d’oci de la de les plantes, arbres i arbustos. Si consulteu al nostre blog, trobareu l’escrit de “L’aprenent de margenar”, i veureu que no és la primera vegada que ens dediquem a fer aquesta activitat, molt interessant, val a dir, per a molts de grups de colònies que ens visiten i volen aprendre tradicions de la gent del camp d’abans.

Com podeu apreciar, el marge està fet en consciència i les pedres hi encaixen perfectament, queden com si estessin encolades, tot i que per a fixar-les no s’usa cap producte químic sinó que jugant en la forma de cada una d’elles fa que quedin fixes. S’estudia cada pedra i es mira com la forma d’una pot lligar amb una altra i, si es fa bé, és una feina del tot laboriosa!!!  Com es sap, si es fa bé? Doncs que el resultat és que el marge queda fix, les pedres no tenen moviment i hom pot asseure-s’hi tranquil•lament.

En concret, el nostre marge té poqueta altura, tres pisos de pedres –perquè l’objectiu no és més que el de lluir les plantes del jardinet- i una forma original de serp.

Seguint la mateixa filosofia, hem engegat un nou hortet, una mica més petit de dimensions però amb les mateixes característiques que el primer, i que està ubicat al costat mateix de l’alberg. Per preparar-lo per a la sembra, hi hem cremat a sobre les fulles de les moreres del pati de l’alberg perquè li serveixin d’adob natural. Quan el tinguem a punt, ja hi començarem a plantar les primeres plantes: cebes, primentons, tomates, enciams, albergínies… tot el que consumim a l’alberg.

Vosaltres, quan vingueu, podreu anar a veure l’hortet i, qui vulgui, prendre nota!!! També tenim previst realitzar activitats de natura amb els grups de colònies que tindrem aquest any.

Us adjuntem una fotografia de l’estat de l’hort en l’actualitat, a punt per a la sembra.

Abraçades!!!

En total són tres els depòsits que hem instal·lat al pati de l’alberg i a través dels quals recollim l’aigua de la pluja que cau sobre la teulada de l’alberg i del magatzem i es filtra a través d’uns tubs de gruix diàmetre. D’aquesta manera, engeguem una important mesura d’estalvi d’aigua atès que per a regar el pati que tenim -usant el sistema del goteig-, d’uns 700 metres quadrats, es necessita bastanta aigua. Aquesta iniciativa forma part de la nostra cultura d’estalvi d’energies -electricitat, aigua, gas…-  i aprofitament dels recursos que ens regala la natura.

Calculem que prop del 80% d’aigua de la pluja que cau sobre la teulada de l’alberg fa cap al pati i, ara, d’aquesta manera, aconseguim canalitzar-la cap a tres depòsits d’emmagatzematge, alhora que podem disposar d’ella quan sigui precís i en la quantitat que vulguem. A més, els tres tancs també estan connectats a la xarxa d’aigua municipal per si no plou i necessitem omplir-los.

clicar para ampliar las imàgenes!

Vam omplir un got d’aigua i vam “formalitzar” aquest bateig remullant els periquitos en unes gotetes d’aigua.  Vam quedar que, l’any que ve, quan tornin novament de colònies, els nens segurament ja veuran els periquitos amb les seues cries, si tot va bé.

Us adjuntaré, properament, una fotografia d’aquest moment tan especial per a tots.

Salut!

Petites llàgrimes cristalines ennuvolen els meus ulls

L’aire, fresc, enrogeix les meues galtes

La boira em penetra la pell i tinc la sensació de ser aigua

Ha plogut.

Pel bancal de tarongers sembla córrer el riu,

I la terra desprén aquella dolça olor,

Que em recorda a la d’un parc verge, en arbres i flors,

sempre en caure el capvespre,

A la tardor.

Les muntanyes, als meus peus, semblen volcans en erupció

La boira les vesteix de blanc i el sol, que ara s’asoma tímid, les flameja amb un roig intens i mil colors es reflexen

Ha plogut.

El riu passa ràpid, l’aigua fosca i tèrbola, enfurismada per un dia de pluja i vent.

Mullat, el riu desprèn vapor a la superfície, i sembla que crema

És la gelor de l’aigua camuflada en aire, condensada i, més tard, evaporada

Segueixo el seu fil fins que desapareix, un mig metre escàs

Són les restes de la pluja.

En la llunyania, diviso el poble,

Les gotes, que encara regalimen, realcen el color de les façanes de les cases

I l’aigua es mescla amb el negre dels fumerals

El cel agafa un color especial, de neu i blau esponjós

En una cinta roja a baix, de foc encès…

Ha plogut.