Avui 24 de juny de 2010 s’ha finalitzat una part de la retolació i indicadors de l’alberg Assut a XERTA. Calia ficar-los, calia ficar-ne almenys un parell per indicar bé l’alberg, fet reclamat per molts usuaris a causa de la mala senyalització. Un cop pagada la llicència (190 euros) i els dos rètols (560 euros) és un bon argument per dir-los als clients que la despesa pica una mica (i gràcies pels pals que són de l’Ajuntament i aquest cost no l’hem assumit nosaltres).

Avui, a les festes, entre bous i vaques he aprofitat el moment per penjar-los (les ganes m’han vençut), enmig de la gent asseguda a la plaça que no ser què debia pensar.

Un cop penjats m’ha arribat una fantàstica, dolça i amarga, sensació en apreciar que el projecte del 2004 s’ha finalitzat. Sembla que hagi passat poc temps, la feina o, la molta feina, n’ha estat la culpable. Primer m’ha arribat el record dels sers estimats que no hi són, el meu pare, que tant va ajudar-me a construir l’alberg, tot i no tenir salut.

L’any 2004 es va signar la compra de l’alberg i va començar la feina. Primer la desconstrucció (podeu veure les fotos de com era l’alberg en aquests enllaços: http://www.flickr.com/photos/alberg-assut/sets/72157594558609412) tot enderrocat, deixat de la ma de déu. Finalitzava la meva jornada de treball i, tot seguit,  em ficava a treure runes, treballava unes 16 hores diàries, Nadal, Cap d’any, dissabtes, diumenges…  tot un esforç de 3 anys on l’únic que no vaig construir va ser l’estructura… sí, l’alberg és construcció gairebé pròpia i, això, es diu prompte…

Potser aquest era el camí per construir-lo, sense cap herència, ni propietat del terreny, les despeses eren inassequibles per un treballador que només tenia una nòmina. Un gran projecte d’emprenedor local sense ajudes ni subvencions, només la il·lusió de complir el meu sommi i de pensar que podria viure ensenyant Xerta i gaudint del territori. De fet, aquests anys de crisi haguessin fet la seva feina si m’hagués empenyat amb tot el que costava, és a dir, insostenible i, per tant, el banc en seria el propietari. Ara, a més de la satisfacció de l’esforç d’haver-lo construit, gaudeixo de la tranquil·litat de poder assumir totes les despeses.

Ficar el senyal a la plaça ha culminat l’esforç de construcció i de tres anys d’experiència funcionant amb molts bons resultats, contents de veure que la gent està agraïda.

A l’alberg continuem fent poble, comprant als comerços de la localitat, oferint feina primer aquí que a fora, (la llum a càrrec de l’electricista local, l’aigua també, comprem la verdura al poble, el pa, el peix i molts productes al super…) convençuts que comprar als establiments de Xerta és fer més Xerta.

Per altra banda, l’alberg manté la idea convençuda que el més bonic és Xerta i no l’alberg (que també es preciós, eh?) fem activitats a la natura, sempre al poble, riu, via verda, muntanya. Els grups s’empapem de la passió d’una persona que estima Xerta i que és conscient que sense Xerta estaria perdut.

De valors d’una persona que no ha heredat res i que el seu argument és el treball i la il·lusió.

Ara me passa pel cap una frase del millor president català que mai hem tingut i que va parlar sobre les possibilitats del treballador amb el seu esforç. El primer repte està complert, ara l’esforç ha de continuar per mantenir i millorar l’alberg i és un esforç constant que, gràcies a la meva dona, es suporta plàcidament.

La melancolia s’apodera de mi en recordar aquest pròxim passat. Per altra banda m’envaeix l’alegria en recordar als grups que han estat a l’alberg, a Xerta i, s’emporten el record al seu cor.

L’altre dia vaig sentir que Xerta era ubicada al món per algú en concret, jo no comparteixo el mateix, llavors, qui ubica Xerta al món? Grups d’Ed. Especial que ens carreguen les piles en tractar-los, grups de nens/es de colònies, peregrins que agraeixen el menjar casolà i el bon tracte (per internet trobareu les referències de l’alberg), ciclistes, famílies i els grups en general; tots ells aporten més color a Xerta i a les festes, com per exemple l’acomiadament de solters que hi ha avui, dia 24 de juliol, els “T” Birds, amb John Travolta i l’Olívia Newton, no patiu, si esteu per Xerta els reconeixereu de seguida!

De fet, la resposta de qui ubica Xerta al món ja la sé perquè són ells, els grups. Només perquè ells han viscut el poble, i amb intensitat.

Salut a tothom i bones festes!!! Visca Xerta, visc a Xerta.